LA CREU DE LA MITJA LLUNA

​

Novel·la de Carmel Biarnés que explica la història de Joan Ambrós, àlies lo Roget, fill d’un cristià i una morisca, a principis del segle XVI a la vila d’Ascó, un relat de ficció i la vegada un estudi antropològic i històric. Estructurat en quaranta-dos capítols, de distribució desigual, Biarnés demostra ser un gran coneixedor de la cultura musulmana: costums, religió, vestuari, àpats. Cal destacar l’ús d’un llenguatge col·loquial, a la vegada que justifica tenir un domini de la llengua culta.

 

 “Flix pagava els plats trencats dels enfrontaments entre Barcelona i Tortosa pel peatge del blat que davallava per l’Ebre, picabaralla que es féu extensiva a la veïna Comanda d’Ascó…” (p. 137).