SANTIAGO COSTA, ESCULTOR (1895-1984)

XV PREMI D'ASSAIG ARTUR BLADÉ I DESUMVILA

L’any 2011, excepcionalment, es va concedir el premi a dos treballs, i aquest 2015 el CERE publica l’obra presentada per la professora Loreto Meix i Boira, dedicada a l’escultor morenc Santiago Costa. Loreto Meix i Boira, nascuda a Tortosa l’any 1959, és catedràtica a l’IES Julio Antonio de Móra d’Ebre. Les seves recerques s’han centrat en l’estudi de la dona, lligada a la cuina tradicional, i als escultors de Móra d’Ebre. Fruït de la primera línia d’investigació ha publicat Els cócs a la Terra Alta i La cuina de la Terra Alta, aquest darrer llibre en col·laboració amb Teresa Lluís Pallarés. En el marc de la segona línia d’investigació, a més del present llibre, ha tret a la llum diversos articles en publicacions de referència del territori, com ara La Riuada, de Móra d’Ebre, o la Miscel·lània del CERE, difonent el paper i la projecció —sovint més enllà de Catalunya— de diversos escultors morencs.

Santiago Costa i Vaqué va néixer a Móra d’Ebre l’any 1895 i morí a Tortosa l’any 1984. Va iniciar la seva formació com a escultor a l’Escola de la Llotja, on va ser alumne de Venanci Vallmitjana. El 1917 es traslladà a Madrid per fer el servei militar i s’instal·là al taller del seu cosí Julio Antonio, qui va exercir una profunda empremta en Costa. En morir Julio Antonio va viatjar al Brasil i l’Argentina, on bastí el monument al filantrop Agustín Álvarez.

Santiago Costa va realitzar diverses exposicions individuals a Madrid, Saragossa, Barcelona, Reus, Vigo i Móra d’Ebre. També participà en concursos nacionals d’escultura, en els quals assolí un segon premi l’any 1928, amb l’estela El hermano Francisco de Asís, i una menció el 1930, amb Diana. A banda de l’escultura va conrear la pintura, en la qual plasmà el paisatge de diverses zones de l’Estat espanyol i la gitaneria. El 1971 lliurà la totalitat de la seva obra al Museu d’Art Modern de Tarragona. A banda de les distincions apuntades, Santiago Costa pot ser considerat un artista trencador i amb una forta personalitat, atès que, més enllà de les forçoses comparacions amb la grandiosa figura del gran Julio Antonio —el seu cosí— va trobar el seu propi camí i un llenguatge artístic molt personal. Per fortuna, el present llibre li rendeix un merescut homenatge, que esperem que serveixi per dignificar i posar en valor la figura d’un enorme artista de la Ribera d’Ebre.